21 de gener 2021

La Mina Juanita

 

El dijous 21.01.2012 respectant les restriccions perimetrals de la COVID19 ens vam aplegar cinc amics de l’Espeleodijous residents a Barcelona: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Toni Robert i “Víctor”, amb l’objectiu de visitar aquesta mina de Collserola.

És van fer visites preliminars per alguns companys, el Benitoamb el seu interés mineralògic, el José que fa esport per Collserola, i el Toni que comprovà la localització i accessos. Vam anar amb els FFCC Reina Elisenda, seguidament Bus local i finalment una estonetacaminant per la Carretera de les Aiguesen direcció a Sant Pere Martí.

Es tracta d’una excavació en un paratge de roques metamòrfiques: Cornubiana i Granodiorita de color fosc, que s’explotava seguint uns filons metal·lífers de Ba-F-PB-Zn que es relacionen amb jaciment hidrotermals.

Son dos segments de mina (tres, si subdividim el primer en dos per la gatera) que en conjunt mesura uns cinquanta metres.

Vam aprofitar per recollir deixalles. Resta pendent que els autors de les pintades, que no fan rés més que embrutar el paratge, sen 'penedeixin i les esborrin. 

No ens estendrem gaire ja que existeix abundant material audiovisual i documents fàcilment accessibles a Internet. Probablement el més detallat és el treball de fi de grau d’Eloi Guerrero Loran que trobareu en un dels enllaços que adjuntem. Però segons les sabies paraules d’en Toni “cal fer una topo espeleo” ja que es dibuixos realitzats amb l’objectiu de mostrar el filons no son prou orientatius per la nostra visita.




20 de gener 2021

Pou a Montjuïc

Avui en Jordi Lopez, que vam coneixer dijous passat en la nostra visita preliminar al túnel del Morrot, m’ha acompanyat fins el “pou de Montjuïc".

En un cami que volta el Castell, lloc de transit de caminador i ciclistes, a prop de la Caseta de Migdia i de les instal·lacions del Jardí Botànic. En la confluència Camí del Moli, a la cota aprox. de 160m i a menys de 20m de la vorera del cingle vertical que és precipita sobre el Far uns 130 metres més avall.

El forat s’obri fa unes setmanes, en les arrels d’un arbre caigut per les tempestes. L’arbre és retirà i el forat per precaució és perimetrà amb unes cintes de la Guardia Urbana i Mossos.  El forat fou tapat originalment amb una xarxa, que permetia veure la continuïtat de l'esvoranc. En Jordi, que el va veure en aquelles circumstancies, diu que es veia un pou rodo. Els operaris de Parcs i Jardins de les proximitats li van dir que feia 120m de fondària!.

No sabem ni qui ni com és va estimar aquesta profunditat.

Ara el forat és tapat amb una plataforma de taulons de fusta que no deixa veure’l.

Per aixecar els taulons i fer-ne l'exploració, caldria obtenir permís del Consell de Districte de Montjuïc, o bé directament a l'Ajuntament i ara en temps de restriccions potser no és el moment més adequat.

Aquest dies de confinament municipal trobem uns accessos al subsòl que no deixen de ser enigmàtics.

Potser mereixen una exploració. Ens animarem?