Bàsicament la cavitat té dos pous, un primer de 25 exterior i un segon de 35 ja interior.
Tot el conjunt estructurat en una falla, que segons l’estudi d'Escolà (1965) funcionaria com un antic engolidor de l’antic relleu avui desmantellat per l’erosió. Cal admetre que la tectònica té una importància decisiva en l’origen de la cavitat.
La quantitat d’ancoratges
preexistents crec que és totalment desproporcionada, si be és veritat que a mi em
sobren tots.
A la base del primer “pou” hi ha un replà ple de margallons. A la paret un conjunt de capçaleres equipades amb força ferralla.
Si ens fixem amb la topo d’en Lloret, el segon pou té una inclinació, que justifica els fraccionaments i tot i així hi ha fregaments arreu.
La Mari utilitza tots els ancoratges que creu més convenients, i els gaudeix... gairebé tant com jo els pateixo. Potser la propera sortida baixaré amb el Ropeman que com ve sent costum el deixo normalment a la boca, i així el conservo encara com si fos nou.
El Jordi va fresquet amb el seu equipament estival.
Hem iniciat el descens vora el mar i l’acabem tot just quan la cavitat desemboca amb una gran balconada al mar. Si baixéssim un darrer tram de 16m acabaríem directament a la Mediterrània.
Trobareu al final d’aquest apunt un singular document amb imatges i vídeo d’un descens seguit de natació i escapada pel túnel ferroviari.
Avenc del penya-segat de la Falconera ⚠ ⚒ (espeleodijous.cat)
espeleobloc: L'avenc del Penya-segat de la Falconera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada