En aquest apunt trobareu algunes observacions i veureu algunes imatges que no son sinó un complement del que es publicarà a la web de l’Espeleodijous.
La cova de Santufa, ha estat objectiu de recerca durant diverses sortides. Tant la situació sobre el mapa topogràfic, com les coordenades de l’Espeleoíndex resultaven prou inexactes com que fos dificultosa la localització. Al bell mig d’un bosc en forta pendent amb multitud d’arbres abatuts, s’obre inesperadament la petita boca de la cavitat.
Des del punt de vista geològic ens trobem en terrenys paleozoics, amb una notable complexitat litològica i tectònica, i alhora amb una història geomorfològica amb una empremta dels anteriors processos de glacialisme. En la ruta d’aproximació veiem boles granítiques i altres materials d’origen morrènic. Ja en el vessant boscós on és situa la cavitat anem trepitjant una alternança de calcaries i lutites que corresponen al Devonià.
Si tinguéssim que interpretar el seu origen apostaríem que correspon a un conducte d’infiltració que segueix l’estructura del capbussament d’uns 45 graus. Probablement caldria relacionar-ho amb un període en el que el fons de la vall és situava a la seva alçada. L’evolució posterior conseqüent amb l’aprofundiment del relleu ha “fossilitzat” la cavitat amb una barreja de procés clàstic i litògenetic.
Essencialment els 50 ó 60 metres de recorregut i els 20 metres de desnivell de la cavitat podem segmentar-los en sis sectors diferenciats:
Essencialment els 50 ó 60 metres de recorregut i els 20 metres de desnivell de la cavitat podem segmentar-los en sis sectors diferenciats:
L’entrada (1), i un curt tram on cal ajupir-se, que desemboca a una (2) saleta en pendent, que en el seu tram superior mostra una galeria penjada, (3) baixem la rampa plena de petits fragments rocosos on resulta convenient utilitzar una corda fins (4) un pas força estret entre blocs on cal contornejar-se i trobar el punt adequat per franquejar-lo (5) segueix un tram de poca alçada però molt decorat amb quantitat de petites colades, gorgs, estalactites, etc. força degradades i fins i tot ennegrides i guixades pel pas de visitants poc respectuosos. Finalment retornant a la (6) galeria penjada de la saleta superior trobem un racó concrecionat i un pouet cec. Per accedir-hi vam instal·lar un passamà penjat i un tram vertical que vam deixar equipat amb la seva corresponent corda per tal que sigui d’utilitat per a d’altres visitants.
Continua en el següent apunt...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada