Com no podia ser d'altra manera la Mari va fer una instal·lació doble. Un punt amb un ferro estructural de la mateixa vorera del pou i un segon més allunyat penjat d'una cinta a un pal de la llum. Seguretat i comoditat.
Amb el fraccionament a la boca i un protector per evitar fregaments, baixem contra paret fins els darrers dos o tres metres que desembocant en la saleta és aeri.
El “canari” que duia el Toni havia xiulant la seva interessant melodia en detectar l’aire enrarit amb la presencia de la indesitjable hipòxia (17,6). Al sortir tothom ho notà en pujar el pou que semblava que s’havia estirat i ens exigia esbufegar més del compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada