03 d’agost 2021

Pou de Cal Santó. Cunit. Visita del 2021 (4: fauna )

 

 Nota d’en Floren Fadrique:

M’agradaria mol fer de bell nou aquesta cavitat, després de mes de cinquanta anys que vaig estar, mercès a les indicacions d’un company del  treball que tenia un xalet en una urbanització propera, anomenada “Los Rosales”.  Per cert , una de les  vegades que vaig ser.hi, el masover suposo que de cal Santo, em va retirar la corda i l’elektron quan hi era a baix. Després de mol cridar el paio va posar de nou l'instal·la cio, fixada en una petita grua elèctrica que hi havia a la boca.   Aquest paio va trucar  mes tard, a Angel Lagar per saber qui era jo i que feia allà baix: el desgraciat aquell (sens cap condicionament xenòfob, recordo que era andalús per com parlava), havia remenat la meva motxilla i la cartera i es va quedar amb peles  ( poques) que portava i una tarja de visita de Lagar.  Vaig tornar a Can Fanga de estranquis al tren. 

Be, m’agradaria que algú recuperes les trampes que hi vaig posar fa un gavadal d’anys, unes capsetes de plàstic  rodones i perforades. Vaig fer una topo en la que no  consta les galeries inferiors, per algun lloc la tindre.

Malauradament, dema tinc una reunió ... i no puc anar-hi amb valtros, encara que m’alegraria molt. 

Vam atendre la petició del Floren sense saber si les seves “trampes” havien capturat algun troglobi o potser res.

Entre els que ens van cridar més l'atenció foren els insectes que suposem “exteriors” i també sense preguntar-li si ho volia... vam retornar a la superfície un dels singulars insectes pal que vam trobar sota terra.

Com que érem pocs, vam sortir aviat i podríem visitar el proper avenc de Sant Antoni, però seguint la "moda" actual l'accés està tancat i barrat, hi ha qui administra las visites i esperem que destaqui el seu alt valor arqueològic.  

Així que se'ns plantejà una disjuntiva; teníem temps per completar el matí anant a la  platja o dinar en el restaurant Can Panyella a Gelida. 

Finalment optarem per fer créixer la cintura i deixarem als banyistes que s’estaven torrant a la costa sense poder admirar les nostres esculturals, harmonioses i juvenils estructures físiques que haguessin estat l’enveja de tots... especialment considerant que com que no dúiem banyadors ens haguéssim mostrat en total plenitud.