El complex miner Zaragoza. Queralbs. (1) Situació.

Vàrem visitar aquesta coneguda explotació minera el passat 19.08.2023. L’equip d'aquest Espeleodijous era format per: Dolors Boter, Mari Oliveras, Jordi Perera, Toni Robert i “Víctor”. En aquest bloc presentarem una selecció de materials que son complementaris de la crònica habitual d’Espeleodijous, que us recomanem que visiteu periòdicament.

Toponímia:

Trobareu informació sobre aquest conjunt miner tant amb el nom de Mina Zaragoza com en la seva traducció Mina Saragossa. Potser tots dos apel·latius son correctes, però el rètol del pal informatiu situat en la proximitat per Catalunya Turisme i entitats locals, redactat en català l’anomena Mina Zaragoza. Aquests noms no tenen res a veure amb els topònims de l’indret, ja que només obeeixen a la denominació de la concessió de l’explotació minera.

Ruta de les mines:

Els caminadors i alhora interessats pels minerals tenen  a la seva disposició un guiatge del que extraiem la part que creiem més interessant.

Situació (amb vehicle):

Nosaltres vam accedir per la carretera/pista que surt just passada la cova de Rialb s’enfila cap a Vilamanya. Des d’aquest poblet continuen cap a la font de l’Home Mort i poc abans d’arribar-hi trobem a la inclinada cuneta esquerra, tres metres mes amunt, la boca “clàssica” de la mina. Unes cordes filagarsades permeten superar el desnivell amb prou comoditat.

 

Geologia

Segons la Base de dades geològiques 1:50.000 estem en la unitat geològica Çorp:

Esquists, gneis i marbres afectats per metamorfisme regional i de contacte. Edat del metamorfisme: Carbonífer-Permià. Paleozoic.

L’explotació de la Mina Zaragoza es va iniciar l’any 1894 i se n’extreia pirita arsenical o arsenopirita,  aleshores coneguda amb el nom de mispíquel.  El que no sabien els miners és que també contenia or.

De les mines baixava un aeri fins la vall, on el matxos tiraven de les vagonetes amb el mineral, passant per la mina Juana Amelia, anaven a la Farga de Queralbs i d’allí a Rialb. 

Els amants dels minerals han prospectat tot el territori i ens documenten la situació de les diferents galeries que s'excavaren a la recerca dels diferents filons.

Veiem que a part de la coneguda galeria del costat de la pista hi d'altres boques que denomines "sublocalitats".

Aquestes boques es troben per damunt de la cota 1630, a la vall d’Estremera, sobre el riu Tosa.

Topografia minera de 1904

Sembla que només tres de les galeries siguin accessibles actualment., que son les que vàrem visitar.

El 1er. pis o boca "a" que s'obre a 1.634m.

El 2on. pis o boca "b" que s'obre a 1.675m 

El 3r. pis o boca "c" que s'obre a 1.682m.

Vam començar per la boca més alta i anàrem descendint cap a les següents. Hi ha diferents pous i xemeneies que creiem que comuniquen els diferents nivells. Potser per l'interior de les galeries es pugui trobar la manera d'accedir a les excavacions "d" i "e". Hipòtesi que caldria verificar en una nova visita amb l'equipament necessari.

...continua en l'apunt següent...