Mina d'aigua de Gassulla. Sant Boi. (2)

El conducte va alternant trams de mina blanca on veiem la roca mare i mina bancada amb els populars maons o pitxolins. Un detall interessant és que conducte discorre excavat amb roques pissarroses del Paleozoic. Els trams carbonatats de l’ordovicià de colors més clars ens ofereixen racons concrecionats molt bonics. Pel contrari en el rocam silurià, més fosc, trobem sectors totalment negres gairebé de carbó laminat. 

Seguim per la galeria principal i 20 metres més endavant apareix una primera xemeneia de buidatge de 3,90m d’alçada, que ens permet posar-nos dempeus. Continuem ajupits ara el terra forma unes bassetes per on corre un fil d’aigua que aviat serà el que s’anomena aigua a l’estesa, que provoca la corresponent mullena al anar a quatre grapes. Poc a poc anem remuntant suaument, excepte en un grao-colada de +0,60m.

Anem sospirant per trobar més xemeneies, i ara regularment apareixen cada 25 ó 30 metres. En mesurem 12 amb les següents alçades 8, 8’6, 11’5, 13, 17’2, 14’7, 13’3, 5’7, 19, 20’28 i després de l’estretor l’Estrella continua localitzant-ne.

L’exploració és feixuga i sortim tots matxucats. La conclusió evident és que de moment (¿?) no caldrà tornar-hi. El que hem mesurat correspon fidelment al que ha estat publicat i ens estalviarem de redibuxar-ho de nou.

...continua en l'apunt següent...