11 de març 2021

El Turó de Montcada (1). Les cavitats desaparegudes.

 

Les coves desaparegudes

Parlar del Turó de Montcada és remuntar-se a la història de l’espeleologia catalana:

En el Catalech Espeleologich de Catalunya publicat per Norbert Font i Sagué el 1897 recull els 333 fenòmens inventariats fins aquella data tot consignant que aprofità les vacances de Nadal per fer una excursió per visitar-ne les del turó de Montcada.

En 1896 Gabriel Puig y Larraz publicà Cavernas y Simas de España, descriu la Cova de Na Guilleuma, la cova del Castell, la cova de l’Hermità, la cova de la Mare de Deu i la caverna de Casa Sans.

No fou fins el 1917 que s'hi instal·là una fàbrica de ciment de l'empresa Asland, actualment propietat de Lafarge, que extreu la matèria primera del turó. L'activitat de la cimentera va suposar que l'alçada del turó passés dels 300 als 273 metres d'altitud actuals, així com la desaparició de les coves, entre d’altres elements patrimonials.

Aquí és on s’excavaren petites mines i el túnel que nosaltres visitem, en el que observem la data de 1926.

Fernando Termes Angles, publicà a ESPELEON el 1952 que les cavitats ja havien estat destruides i tornen a relacionar-les en la llista de Cavidades Desaparecidas del Catálogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona, vol.I (1961).

En l’època d’explotació s'hi van trobar mineralitzacions de molts tipus, força interessants en l'aspecte mineralògic concentrats a la part mitjana-baixa de la pedrera, on afloraven les pissarres del Silurià, juntament amb les calcàries.


El parc natural

L'any 2013, amb l'explotació ja finalitzada, es va proposar la restauració de la pedrera, recuperant-la ecològicament i paisatgística. Amb aquest objectiu, l'empresa Lafarge va signar un conveni amb el Fons Mundial per a la Natura i l’ estat espanyol.


El Turó és converteix en un annex al Parc de Collserola i el delimiten accessos i senyalitzacions.

                                                                                     segueix en els apunts següents...