A primera vista les boques semblen penjades, de fet gairebé ho estan, i pensàvem que caldria despenjar-se per poder-hi accedir.
Però baixant al fons del enclotament pugem sortejant la vegetació i grimpant per un fort pendent arribem fins la boca gran (la tercera: té un gran tronc al davant).
Un cop dins la galeria ens permet l'accés a les altres boques.
L'Estrella va localitzar i se'n va endur (per lliurar-la on els tècnics del Parc considerin adequat) una curiosa gerra que deuria ser dels minaires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada