Formant part de les ruïnes de l’antic Casino, el “camí” que hi mena està força emboscat. La portalada de la font és realment singular, tres arcs de pedra cantelluda i sostre igualment format per blocs encaixats, a l’esquerra de la mina hi surt un rajolí d’aigua que Marcel netejà. Esculpit a la roca veiem un rètol sinuós on podem entrellegir fuente Sulfur....La mina té una longitud de 80 metres força rectilinis. Al final desemboca en una xemeneia cilíndrica de com a mínim 20 m d'alçada (aquest últim punt no el vam poder mesurar). Les dimensions del conducte, amb alguna variació local son de 50cm d'amplada per uns 95cm d'alçada.
Els primers 30 metres son de fàcil transit, tot ajupits o agenollats, però a partir d'aquesta distància a cada 2 metres apareix un reforç de maons en la secció perimetral, amb travessers a la base i a mitja alçada, que obliguen a introduir-se de costat, estirats i amb l'afegit d'una làmina d'aigua al terra de 6 centímetres on cal recolzar les mans i genolls.
Veritablement un exercici gimnàstic gens net i amb l'afegit que a les parets i el sostre el revestiment és tant fràgil, que en una de les contorsions es desmuntaren les lloses del sostre sobre nostre casc, arrancant la bateria. La possibilitat d'ensorrament és un risc força probable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada