L'aproximació és curta però com sempre amb força vegetació, no veiem l'entrada fins que ja hi som al hort de Can Planes..
Contràriament al que estava previst, enlloc d’un conducte sec, trobem 35 cm d’aigua que inunda tota la galeria.
L’Estrella que du les seves botes d’aigua entra sense cap problema. Potser podrem mesurar des de l’exterior, però als 23m el conducte fa un gir que impedeix la visual.Caldrà mullar-se ja que jo no he dut calçat adequat. Però l’Elsa hem cedeix les seves botetes d’aigua, que tot i no tenir l’alçada suficient, sense mitjons i amb els pantalons arremangats podré posar els peus en remull amb una certa comoditat.
El primer tram té una secció mitjana de 1,30 d’alçada per 0,66 d’amplada. Després del gir de 70º segueixen 15 metres més de galeria fins sortir a l’exterior, la secció és més reduïda amb una mitjana de 1,13 d’alçada per 0,50 d’amplada. Tot el conducte continua embassat i forma part d’una canalització enterrada que podem seguir fins el salt de la rierada.
De nou el Marcel, com ens té habituats, mentre que fem la topo, comença a gratar el terra amb les mans i després amb l’ajuda d’una pedra plana. Aconsegueix destaponar la barrera de retenció, i fins i tot amb l’ajut d’una branca, allibera la canonada inferior que va buidant la galeria, tot conduint l’aigua, que és precipitarà dins dels dos grans embassaments propers, que antigament servien per fer anar un molí.
Vídeo de la Elsa
En total 38 metres de recorregut. L’Estrella li deixa les seves botes d’aigua a l’Elsa i tornem a recórrer la conducció fent-hi més fotos. Finalment el cabal circulant s’ha reduït molt gràcies als treballs de draga d’en Marcel.
Hem fet la feina, i tots satisfets, ens acostem fins al proper Salt de la Rierada, on veiem l’inici de la desviació d’aigua cap el canal. El conducte és tan petit que només permet donar-hi una ullada tot estirant-se al terra..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada