Cova de la Mola de Colldejou

Visitem de nou aquesta cavitat que vàrem topografiar l’any 1973. Gairebé 50 anys després emprenem la marxa tant per gaudir-la els que no la coneixien, com per aclarir alguns dubtes geomorfològics.

Fou el 15.07.2021 i l’equip d’aquest Espeleodijous era format per: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons, Miquel Fuentes, Mari Oliveres, Jordi Perera, Toni Robert i “Víctor”.

El Jordi ja ha penjat en el web d’Espeleodijous la crònica d’aquesta sortida amb nombroses fotos. Us recomano que la visiteu seguint el següent enllaç:

Cova de la Mola | espeleodijous.cat/node/274


Accés 

Iniciem l’ascens a la Mola de Colldejou partint del Coll Roig, que segueix el GR 7-3 per la canal del Batllet, potser més llarg que el més directe que surt de la Fontfreda, però els 300 m de desnivell semblen menys sobtats.

 
Anem raonablement carregats ja que pensem despenjar-nos pel ràpel de la boca sud. Invertim una hora en la pujada.


Apunts geomorfològics

Ens trobem des del punt de vista geològic en una geozona, la 310, d’alt valor patrimonial per les seves estructures d’encavalcaments de Pratdip-Llaberia-Mola de Colldejou. Anem trepitjant les dolomies grises del Triàsic superior, després les del Liàsic inferior, i fins al peu de les del Cretàcic que ja formem el relleu superior de la Mola, tot envoltat de cingles.

L’estratificació té una lleugera inclinació d’uns 10º i les abundants fractures esculpeixen el relleu.

Es clar que l’actual paisatge separat en "moles" és hereu d’una superfície anteriorment unificada que al llarg dels centenars de milions d’anys ha estat soscavat i aïllant per l’erosió.


La cavitat

La cova té una longitud de 140 metres. La boca Nord en correspondència amb la canal que baixa de la Mola, s’ajusta a l’estratificació, però tot seguit dona pas a un recorregut adiaclasat.

Le galeries tenen com a base nivell inferior el mateix estrat, la disposició de les galeries està condicionada per les diàclasis de descompressió paral·lela a les parets del relleu exterior. Es tracta, doncs, d’una estructura actualment essencialment tectònica. En el seu interior els abundosos trencaments i l’encaixament de blocs paral·lelepipèdics en son una demostració, més o menys emmascarats per un notable procés litogènetic també esberlat.

Veient l'ortofoto de detall podem veure la correspondència entre la fracturació i el traçat de la cavitat.

La sortida sud penjada uns quinze metres del peu del cingle, creiem que correspon tal com hem dit al nivell de l’estrat de l’entrada, que en aquest punt desemboca en un cingle de més alçada ja que s’ha anat desmantellat el relleu i ens mostra fins la base del paquet carbonatat, que en la canal de la boca nord encara està més cobert pels esbaldregalls de pendent.

Recorregut interior