Visita frustrada
Arribats a Sant Just, en les proximitats del taller d’arquitectura d’en Ricardo Bofill, s’encén al tauler de comandament del cotxe, un avis d’emergència que recomana l’aturada immediata. Parem i estudiem la situació: en Marcel comprova nivell d’oli i d’aigua i no sembla res alarmant, el Juli explica que hi ha un famós “manguito” que acostuma a donar problemes... en resum: no tenim ni idea.
L’Estrella truca i retruca repetidament al servei d’assistència de l’asseguradora. “Trigaran vint minuts” i després “trigaran 20 minuts més” i “encara trigaran una estona” finalment trigaren dues hores. El suposat tècnic i gruer desenrroscà la tapadora del motor i diagnosticà “és un greu problema de culata” i carregà el vehicle a la plataforma per dur-lo al taller. Vam trucar als amics de Cervelló demanant disculpes per aquest incident imprevist i ajornarem la visita fins mes endavant.
Fins aquí la història d’una frustrada visita a les mines de Cervelló.
Dies després el taller de confiança de l’Estrella aclareix l’avaria: és un erroni funcionament del termòstat i un sensor. Pim pam i arreglat.
Però tant de temps al costat de l’edifici Walden 7 i la impressionant torre de 100m d’alçada, donà temps per a molt i fins i tot perquè en Julí ens expliques una fantàstica història de l’ascensió a la torre amb les antigues escales de gat, per fer-hi al damunt una foguera per Sant Joan del 1982.
La foguera
Les novel·les
Recordem aquestes que foren lectures de joventut:
Walden, o la vida al boscos, és un llibre publicat el 1854 basat en fets reals de la vida Henri David Thoreau que va passar més de dos anys en una cabana al bosc. Allà, hi visqué en aïllament i va gaudir de la natura, apartat d'una civilització industrial que, segons la seva pròpia expressió, “converteix l'ésser humà en instrument dels seus propis instruments”.
És una crítica al món occidental i una proposta ètica de tornada a la natura, relacionant-nos amb el nostre entorn per assolir una vida sostenible.
Walden dos, és una novel·la de ciència-ficció d’en B. Frederic Skinner publicada en 1948 on prenent com a referència l’experiència de Thoreau, va voler difondre els principis de la psicologia social del conductisme. Planteja, a fons i sense prejudicis, temes punyents com la crisi de la família, el problema de la llibertat, la viabilitat de la democràcia i d'altres, adoptant, la majoria de les vegades, postures revolucionàries. És una novel·la que obliga a pensar, a replantejar-se des d'una nova perspectiva problemes que afecten vitalment totes les persones.
L'edifici
L’edifici Walden 7, dissenyat pel Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill és bateja així en referència a les obres literàries citades en aquesta nota i els assaigs posteriors de vida en comunitat que van esdevenir en els EEUU. Aixecat al costat d’una antiga fàbrica de ciment proposava una nova concepció psicosocial del medi urbà, en contraposició al disseny únicament tècnic i especulatiu de la majoria de les agrupacions urbanes actuals. La idea era proposar una comunitat que anés més enllà de la superposició d’habitacles aïllats entre ells, un lloc en el que els espais públics i privats tinguessin rellevància i dialoguessin entre si.
Actualment son 446 apartaments distribuïts en catorze plantes i agrupats a l’entorn de cinc patis, tots ofereixen vistes tant a l’exterior com a l’interior dels patis on un complex sistema de ponts i balcons a diferents nivells facilita l’accés a les plantes. Aquest edifici és només una primera fase del projecte primitiu per intentar crear una agrupació de vivendes i equipaments que haguessin constituït un veritable e innovador “poble” autònom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada