Pou de Puig-Madrona. El Papiol - Sant Cugat del Vallés

Ja fa un temps que en Martí Ferret traçant uns itineraris per Collserola, localitzà en mig del bosc i sense un camí directe, la boca d’una cavitat vertical i compartí una foto i aproximadament la ubicació amb l’Estrella.

No podíem descartar que constituís un accés a l'interessant Avenc de la Mina Berta descrit l’any 1987 pels amics Jordi Lloret i Montserrat Ubach (Espeleòleg 38)., dins del jaciment de la granodiorita biotitica de la vora oriental de la serra de Roques Blanques on destaquen uns dics de quars on la fracturació principal de NE-SW origina unes bossades mineralitzades discontinues. 

Precisament un dels accesos inferiors dona accés a la mina Matilde o més coneguda pels espeleòlegs com a Mina del Quars.

Finalment el 14.06.2021 l’Estrella, el Jesús i “Víctor” retrobem el pou "inexplorat", que malauradament no comunica amb les mines conegudes.

Protegit per uns pilars de ciment i encerclada per dues rotllanes de filferro espinós i rovellat. La boca de 4 metres de diàmetre presenta un frontal rectilini i rocós al que s’hi aboca en acusada pendent un embut terrós amb fragments de pissarra micacitíca. 

Lliguem a un arbre la corda de 20m però no és visualitza bé si ha arribat al fons o quedarem penjats. Iniciem el descens preparats per si cal invertir la maniobra i començar l’ascens en ple buit.  Però aviat veiem que hi ha un munt de corda en el que pot ser un replà o bé el final del pou. En realitat només mesura 13 metres de fondària, aquest cop, davant les dificultats de llegir el distanciòmetre a plena llum del dia he dut una cinta mètrica de 50m.  Al fons hi ha dues galeries incipients com si sortissin en ambdós costats del pou.

Tot plegat sembla una excavació artificial, però no hem aconseguit veure cap senyal de barrinades, o d’altres senyals mecàniques. Només ens cridà l’atenció una bretxa lateral que deformava i esmicolava el rocam pissarrós entre dos fronts de roca més massissa. Potser, tot plegat, es tracta d’una molt antiga recerca filoniana que resultà infructuosa.

Prenem notes per fer un dibuixet i fem algunes fotos.

Retornant pel camí exterior veiem unes línies de fractura, amb la mateixa orientació de la base del pou, de desenes de metres de longitud amb reompliments espaiats de quars.

Arribats a la pista, cerquem sense èxit la boca inferior de la mina Berta, tot i que creiem que estem en l’indret adequat.  Finalment trobem ajut en una parella que passegen els seus gossos prop d’un amuntegament de nínxols prefabricats de formigó, en una de les sortides del cementiri de Roques Blanques.  Els hi preguntem per la boca de la mina del quars, i molt amablement ens acompanyen tot cercant camí per la torrentera actualment envaïda per la vegetació.

 Efectivament continua tancada.