Matinal del 2.09.2021 al Campgràs (1) El relleu.

 

De nou fem una visita de proximitat aquest dijous al Parc Natural del Garraf. Hi participem 10 companys: Dolors Boter, Estrella Broquetas, Pere Cantons, Teresa Hernandez, Toni Nebot, Pere Palau, Jordi Perera, Toni Robert,  Juli Serrano, i “Víctor”.

L’objectiu inicial és de continuar la recerca paleontològica en una cavitat del Campgràs. 

Novament visitem aquest relleu, el que denominem Garraf Blanc, que constitueix la major part del Parc Natural. És un potent paquet de roques carbonatades que els geòlegs han datat com a mesozoiques, del Cretàcic inferior i Juràssic superior.

Pujant per la carretera que la urbanització Rat Penat que ens duu al Pla del Querol primer veiem les dolomies (fosques) menys solubles que les calcàries, i es poden observar indicis que han passat per diverses etapes de carstificació. Així es poden observar: antigues cavitats plenes de sediment, bretxes, esquerdes plenes de sediment i de diverses etapes de precipitació de calcita. Que totes aquestes estructures estiguin avui dia totalment taponades per sediment o per espeleotemes de calcita indica que estem davant d’un vestigi del passat en el que ja hi havia un carst en funcionament.

Continuant l’ascens poc a poc conforme es va pujant per la sèrie estratigràfica, van desapareixent les dolomies grises i s’arriba a calcàries laminades també del Juràssic i finalment apareix un gran nivell de calcàries compactes blanques i grises del Cretàcic que seguirem fins l’aparcament del pla del Querol.

Després de l’orogènia alpina s’accepta que la regressió marina de la darreria del cretaci deixa el conjunt de Garraf emergit fins al miocè. És succeirien unes etapes erosives i desmantelladores de l’antic relleu creant-se peneplanes com les del Campgràs i la  conseqüent formació d'algunes depressions, on és dipositaren nous materials miocènics, els quals possiblement cobriren bona part de Garraf.

Continua en l'apunt següent...