Mines de Collserola 20.09.2021 (1) La Font de la Mina - Facerías-

 

Sortim de BCN del punt de trobada habitual a les 16h. Estrella, Juli, Marcel i “Víctor” el que podríem denominar Minallums, ja que en efecte sortim dilluns i anem a documentar mines.

Un grup informal, és cert, on ens barregen espeleòlegs, fontistes, historiadors... tots amics, amants de la natura i especialment en aquesta ocasió del mon subterrani artificial i el seu context històric de Collserola. 

L'infatigable Marcel ens proposà dos objectius relacionats amb fonts que amb el grup FFFF havien netejat: primer la Font de la Mina també coneguda amb el pseudònim d’en Facerias (F177) i en segon lloc la mina de la Font de l’Hotel San Jeronimo (F303).

 

Font de la Mina (Facerías)

En Juli per posar-nos al corrent del que anàvem a visitar inicialment ens envià un llibre en pdf de 418 pàgines!: Facerías. Guerrilla urbana (1939-1957).

Però continuà investigant i trobà el següent antecedent:

Ho sento pel pobre Josep Lluís Facerías, però el nom originari i correcte de la font que vàrem visitar ahir en primer lloc és FONT DE LA MINA. 

“FONT DE LA MINA (355 M.) – Poco rato después del último recodo de la carretera que baja de Vista Rica a Sant Medir se inicia a su derecha la que sube a encontrar la de Cerdanyola a Horta por Valldaura. A los 15 minutos junto a un grupo de casas, y bajo un recodo del camino, se encuentra la captación que vierte el agua a un estanque. Caudal 1’2 litros por minuto”.

( COLL, Xavier: Fuentes en las montañas de Barcelona. Editorial Alpina. Granollers, 1956. P. 36).

Deixem el vehicle a peu de carretera al mateix costat de la mina. L’accés és protegit per una porta de ferro i mostra una placa en homenatge al cèlebre anarquista.

Vingué un veí de la urbanització per obrir-nos la porta tal com havien concertat amb el Marcel (no citaré els noms dels residents per tot un seguit de circumstàncies equivoques). Bé no pogué obrir la porta en adonar-se que no tenia la clau adequada.

Trucà a un altre veí que ràpidament es presentà amb la bona clau, però o sorpresa als tres metres hi ha una segona reixa també tancada amb cadenat, el que veiem entre el barrots feia bona pinta, però  ... i cap de les claus obria.

Trucaren a una tercera veïna que tampoc disposava de la clau adequada. Quarta trucada al que segur que disposava les bones claus... però no hi era. Amb tota aquesta seqüència s’anava acumulant gent, i encuriosits per la concentració s’afegiren dues policies que patrullaven per l’indret, membres de Protecció Civil de Sant Cugat del Vallès.

Tots els veïns coincidien: ni tenien totes les claus, ni els agradava la placa d’en Faceríes, ja que era un guerriller urbà i no tocava un homenatge en aquest indret a la natura.

El Marcel anà per feina, per moments semblava aliè a tot el xou, dedicant-se a consciència a desembussar la font des de l'interior i des del torrent exterior, burxant, traient brossa, i ...bufant! fins que sens dubte ho aconseguí.

Finalment vam quedar que tant bon punt aconseguiren les bones claus ens trucarien i ja tornaríem un altre dia.

Continua en l'apunt següent...