Mina del torrent de Fontanillas. Horta. (1)

  

Visita

El 22.11.2021 tornem a l’entorn del Parc del Laberint, on ja havíem visitat les mines d'aigua de la font del Ferro, del Garrofer i de Can Pallós i un petit accés al voltant de la Font de la Marquesa (descrites en aquest bloc), avui tenim un objectiu més complicat ja que volem accedir a una mina totalment tapiada.

L’administració del Parc Natural de Collserola, acordà subministrar-nos l’ajuda del tècnic José Luís Bravo que supervisaria l’obertura i posterior tancament de l’accés a la galeria. També ens acompanyà en Juanjo (estudiós de El Pou) en Julí (historiador de Sant Just), en Marcel i la Elsa (associació FFFF) en Jordi (Espeleodijous) l’Estrella (Minalluns) Carlos, Jesús, i ”Víctor” habituals d’aquestes sortides i la Teresa i el Sergí. 

Total dotze comp@nys de diversos orígens i alhora complementaris amb un objectiu comú: visitar i documentar el patrimoni subterrani, tot contribuint al seu coneixement i preservació.

No ens ha estat fàcil atribuir-li un nom d’acord amb la toponímia local. Prop del Laberint i de la Font de la Marquesa, i en plena llera del torrent de Fondanills (segons ICGC), tenim referències històriques que la citen diversament. Finalment recolzant-nos en l’antic document localitzat pel Juanjo:

 “PLANO En que se demuestran la posición y extension de los torrentes del Alsinar; y Montaner; ò Fontanillas del Termino de Horta, con todos los terrenos de sus vertientes; i la situación de la Fuente de Lupiá, para mejor inteligencia de las pretenciones del Sr. Marques de Lupiá y Melchor Pallós en el pleito sobre Establecimiento de aguas, que siguen esta R! Intendencia.”

Acordem per fidelitat històrica anomenar-la Mina del torrent de Fontanillas, tot i que probablement també seria adequat el de la mina de la font de la Marquesa. 

Situació

Aixecament topo

En trenta-dos punts de poligonal vam mesurar 144,98 metres de recorregut.

Desprès de l’obertura, baixem per una escala de 9 graons que fa colze fins la galeria horitzontal. La secció de l’excavació de 0’80 x 1’70 m, restes de canalització al terra, aigua a l'estesa i sec, amb trams revestits o mina bancada amb rocs o pitxolins, i majoritàriament de mina blanca. 

Al llarg de l’itinerari subterrani trobem dos pous de buidatge (xemeneies) amb tancament superior per volta de maó en sec; la primera de 5’48 m i la segona de 9’5 que als 3’5 remuntem per oposició per accedir a la continuació. Al final la galeria disminueix de secció i un ensorrament tanca el pas on estirats al terra s’albira entre l’obturació per fragments de volta estibada una possible continuació.

...continua en l'apunt següent...