Entrem per l’accés sud del col·lector, les seves gran dimensions ens permeten avançar amb comoditat. Grafitis i pudors “embruten” el paratge, que a mida que ens endinsem van disminuint. En Marcel, a ull, l’hi atribueix uns 550 metres de longitud i sembla una mesura raonable.
Entrada sud
A mig recorregut per la dreta apareix un conducte lateral per on desguassa la mina. De forma cilíndrica, la secció és més reduïda, però encara suficient per anar dempeus. A uns 170 metres de recorregut apareix el doll d’aigua per un forat impenetrable, però el conducte continua.
Canonada a baix a l'esquerra per on també surt aigua.
Un tram embasat i una xemeneia amb escales amb el sostre tancat. La progressió és veu aturada per una paret de prop de quatre metres d’alçada, al damunt veiem encastada una barra de ferro d’on penja una corda filagarsada que ens invita a pujar-hi, un xic temerariament.
Dit i fet m’enfilo i segueix-ho avançant; d’un conducte passo al següent d’una secció més menuda. Veig la llum de l’exterior però una reixa al sostre barra el pas. Pas lateral i continua el tub, novament veig llum, però també la sortida està tancada per un reixat al sostre. Ara sento amb nitidesa la circulació de vehicles per damunt. Continuo i novament veig a la distància la claror de l’exterior. En aquesta ocasió és el final del tub, un espai triangular encimentat i llis de prop de dos metres d’alçada. Cal fer una maniobra un xic acrobàtica i me’n surto.
Camino per l’exterior, fent fotos, carretera, edificis, etc. A un ciclista li pregunto on som? i fuig espaordit (potser la disfressa d’espeleòleg, o l’incomprensible pregunta).
Segueixo per un carrer singular amb un antic pontet al mig.
Considerant que amb aquesta imatge en Juli sabrà reconèixer l’indret, me n’entorno despenjant-me per dins de forat, arribo a la “corda”, ara de baixada, on esperen els companys que s’apresten a posar-hi les espatlles per esmorteir la caiguda.
Tot sense incidents, i tal com preveia, el Juli reconeix perfectament la ubicació de l’indret amb el pont.
Jo voldria fer-hi la topo, però no ho entenen “és tant sols un conducte industrial”...
Si, si, és veritat, teniu raó, però és sota terra i és llarg! (potser s’apropa al quilòmetre de recorregut!)
Aleshores en Marcel és treu un as de la màniga: “sortim, que anirem a visitar una mina-font” la de Can Pascual on hi ha feina per completar-ne la documentació. Sortim per la boca nord.
Colorin, colorado este conducto se dá por acabado. Però hi tornaré per fer-hi el dibuixet a no ser que el Juli trobi a l’arxiu municipal el plànol d’aquest subterrani.
Coordenades UTM 31M ETRS89
Entrada nord X422868 Y 4582775
Entrada sud X422498 Y 4582345
Entrada est X422849 Y 4582385
La jornada no finalitzà aquí; anàrem a veure la sortida est, el molí, l'accés a la llarga mina Vidal i efectivament acabarem a Can Pascual que serà objecte d'un proper apunt.
Consulteu els següent enllaços:
https://fontscollserola.com/?p=1276
https://www.raco.cat/index.php/MEST/issue/view/3527
https://centreestudissantjustencs.cat/content/estudi-ecologic-de-la-riera-de-sant-just-desvern/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada