Natura endins: Mines pels vessants de la Penya del Moro (3). Mina de la Font del Broll

Novament és tracta d'una mina d'aigua estudiada pel Grup Espeleològic Rats Penats de Sant Just Desvern i també inventariada a les Fonts de Collserola. El paratge és igualment emboscat, malgrat això tampoc subministrarem aquí les coordenades precises de localització. Sota petició responsable les subministrarem directament, amb el compromís de que procurin transitar amb la màxima cura possible.

Aquesta mina, antiga font, té una longitud mesurada de 127 metres. La secció habitual és de 1,60 m d’alçada per 0,71 d’ample. Hi ha una porta de ferro que avui desencaixada resta a l’exterior i per tant ofereix lliure pas a l’interior.

Primer tram

El primer sector d’uns 50 metres de recorregut, se’ns presenta com una mina d’aigua “normal” amb un tram revestit de maons, un pou de buidatge/xemeneia de 3,40m, fins que la secció és redueix i ens obliga a anar-nos ajupint i agenollar-nos. Segueix un pendent ascendent en forma d’esbaldregall, procedent un ensorrament que impedia la continuació... només deixava un petit forat descendent que calia eixamplar. Fins aquí en Juli ja havia entrat i la constatació de la feblesa estructural que provocà el despreniment de lloses del sostre li aconsellaren retrocedir.

Entre nosaltres, però, sempre hi ha algú agosarat, o potser més imprudent, i donat que el terra era només una acumulació de sediment, començà a impulsar-los amb els peus, després gratant amb les mans fins que pogué introduir-se. Tres metres de reptació i de nou dempeus, amb un curt embassament d’un pam d’aigua al terra.

Segon tram

Aquest segon sector de 77metres presenta tres xemeneies de dimensions progressivament més altes (4, 10 i 12 metres) fins que culmina en el cap de mina on s’aturà l’excavació.

L’extraordinari d’aquest tram és la seva abundor de concrecionament calcari, parietal, zenital i al terra. Formes banques, i diversament acolorides per matèria orgànica, estalactites, colades, petits i micro gourgs, calcita flotant i costres calcítiques... i una singular i abundosa eflorescència de menudes excèntriques que “esquitxen” les negres parets. Realment és un conjunt excepcional.

Com que no creiem en els tancaments o prohibicions “protectores” només recomanen que és tingui cura en la visita, només aconsellable per petits grups i a ser possible d’un en un, esperant que surti l’anterior per entrar-hi el següent. Dur il·luminació elèctrica exclusivament i no tocar les parets si ens les hem embrutat gatejant. Vigileu que no provoquem trencadisses amb aquest espai reduït on cal moure’s amb precaució. Fruïu-hi i possibiliteu que altres també ho puguin gaudir en les millors condicions possibles.

Tot i fent una selecció de les imatges obtingudes, el nombre de fotos que penjarem ens aconsella dividir aquest article en dos posts consecutius.

Les imatges del 1er tram